Cuinem arran de mar, entre, arrosars, rius i sal. Fem del menjar un llenguatge i del vi una excusa. De la cultura un vehicle. Mos agrada quan la gent parla mentre menja. Coem lent mentre estimem lo nostre ofici: fer que la taula sigue sempre lo millor lloc on quedar-se.
Gastronomia, vi i cultura. Però sobretot persones. Això és La Galana
L’obertura
25 de setembre de 2021. 24 anys i un somni entre mans. L’any de no saber on estava, dels papers, dels impostos i d’aprendre a ser autònoma. Però també l’any dels primers vins servits I de les primeres persones que van apostar per La Galana.
L’oberSent conscient de la inconsciènciatura
L’any que començo a entendre on m’he ficat. La feina comença a pujar. Això va en sèrio, però encara no sé dirigir una empresa. Sé servir vins, vendre, fregar plats i dissenyar tastos, però no entenc el joc dels adults. M’endeuto perseguint un somni, i entre errors I encerts, arribo a la següent campanya de Nadal.
L’any dels contrastos
Arriben clients grans, esdeveniments bonics i vins que costen un ull. Aprenc que créixer també fa mal. Que el reconeixement no paga factures, però alimenta l’orgull. Mentre tothom em deia que tanqués, jo vaig triar continuar. Perquè el meu somni no era negoci: era ofici, i això no s’abandona.
Deixar de sobreviure per viure
Després de caure, m’aixeco. Ara el somni és més madur, més clar. Més meu. He après a dir que no, a esperar i a cuidar. A fer-ho amb ofici. Sóc professional. Em reconcilio amb el que faig i torno a sentir el local del carrer del Sol 6 com allò que sempre ha estat: casa meua.
Torno a casa, al Delta de l’Ebre
Sabadell m’ha vist créixer i m’ha regalat anys intensos, plens de vida i de feina ben feta. Ara torno al Delta. No hi torno per començar, sinó per arrelar.
La Galana segueix viva en forma de casa rural i en la nova apertura de l’espai gastronòmic, entre càterings, tastos i esdeveniments que porten al darrere tot allò que hem après fent-ho fetén.
Sóc Laura i La Galana és tot lo que tinc al cor
Sóc Laura i, ara, tinc 28 anys. Però aquest projecte va començar quan en tenia 23. Vaig néixer entre arrossars i converses de sobretaula, al lloc més bonic del món: lo Delta de l’Ebre. A la falda de ma mare i de les dones de la meua família, agafada de les enormes mans de mon pare.
Era nedadora federada, ho vaig ser fins a la majoria d’edat. Una escola que em va donar disciplina i constància. Acadèmicament, em vaig formar en lo Grau d’Humanitats, que em va modelar la capacitat d’anàlisi i em va ensenyar a alimentar la profunda passió que tinc per saber què mou les persones i com es comuniquen.
Per què cuina i vins, llavors? Perquè ho he mamat així a casa, en primer lloc. Ho porto a dins: olorar, degustar, tastar, crear, cuinar. Perquè he descobert que lo que tenim en comú a totes les cases, a totes les reunions i en tots els moments vitals importants és que la gastronomia i el vi són sinònim de celebració. L’excusa celebrar a algú és lo brindis, i la manera universal de dir t’estimo és cuinar el plat preferit d’aquell a qui estimes.
I, per últim, perquè vull ser la millor en allò que faig. Durant los quatre anys de La Galana a Sabadell he après a escoltar molt, a entendre què busca cadascú i a fer-ho meu. Puc traduir emocions en gastronomia. Sé trobar lo vi que t’emocionarà, aquell que sembla fet per a tu. El foc lent se’m dona bé. Fer que la gent s’emocione, que parle, que recorde que trobar-nos i comunicar-nos és lo que realment necessitem.
Crec en lo vi que uneix, en la cuina que parla i en la bellesa de la taula plena. Mos veiem entre copes de vi i riures que es couen a foc lent.